CELEBRAM SANT JORDI

No voliem deixar de celebrar Sant Jordi amb tots i totes vosaltres i per això vos oferim un tast dels Premis Ciutat de Palma de Poesia i de Novel·la 2019, que podrem compartir amb vosaltres en acabar el confinament.

RAQUEL CASAS AGUSTÍ
Estimar Nick Kamen
Premi Ciutat de Palma Joan Alcover de Poesia 2019

Estimar Nick Kamen de Raquel Casas Agustí és un poemari de 30 poemes llargs centrat en l’adolescència. Gairebé no hi ha poemes publicats que tractin aquest tema, tot i ser l’etapa vital més important, segurament. Així que el tema ja d’entrada resulta fresc i original.

Tal com és característic en aquesta etapa vital, els versos estan escrits també amb gran intensitat perquè així mostren perfectament els canvis, tant físics com mentals, que es produeixen durant aquests anys decisius.

 

L’amor, representat en la imatge idealitzada del cantant Nick Kamen, és contínuament present en una mena de diàleg imaginari, apassionat i unidireccional amb l’artista. Però també apareix la mort, el dolor, la por a tot allò a què s’enfronta un cos de dona adolescent, com ara les mirades de desig dels desconeguts, la disconformitat, la pèrdua de la innocència, el desassossec pel futur i la decepció. Aquestes idees, imatges o expressions es van repetint, com la tornada d’una cançó, en diferents poemes.

També hi ha nombroses referències culturals, sobretot literàries i musicals. Algunes són més personals, o poc conegudes, que d’altres. Això li ofereix al llibre diferents capes de lectura.

Tots aquests elements estan contínuament travessats per un punt de vista força irònic i per lletres de cançons dels anys 80 i 90, i també de l’actualitat que fan de fil conductor i de resposta als mil dubtes adolescents.

Per a poder aconseguir l’efecte desitjat, tant els versos dels poemes com el llenguatge es mostra deliberadament desestructurat: hi ha versos trencats, paraules ratllades com si es rebel·lessin, com si oposessin resistència a les normes, talment un cos adolescent, tot i que en el fons allò que es busca sempre és una sortida o un refugi perquè, com diu una de les cançons més coneguda d’en Nick Kamen, “How many of us out there/ feel the need/ to run and look for shelter”.

JOAN PONS BOVER
Tània i els vius
Premi Ciutat de Palma
Llorenç Villalonga de Novel·la 2019

Quan comences a escriure una novel·la has d’estar decidit a conviure durant dos o tres anys amb uns personatges i la seva història. Jo diria que has de tenir la capacitat de “sentir atracció” per aquests personatges, i has d’estar disposat a acceptar-los amb tots els seus defectes i contradiccions. Al principi quasi no els coneixes, i és la pròpia escriptura que t’anirà revelant la matèria de la qual estan fets el seu caràcter i la seva trajectòria vital. Però la convicció -gairebé la revelació- de voler escriure sobre algú que només intueixes, ha d’existir, s’ha de produir. Això és més o manco el que em va passar amb na Tània, en Miquel, en Guillem i n’Arnau.

Sense saber exactament on em portarien aquests personatges vaig començar a escriure una novel·la a quatre veus. Volia delegar en els propis protagonistes la responsabilitat de contar la història, i jo romandre amagat, a darrere d’ells. En certa manera eren ells que m’anaven dictant el que volien dir, i la forma en què volien fer-ho: des de la mort, des de la culpa, des de la ràbia, des del desamor… Sabia per pròpia experiència que els fets -siguin els que siguin- no tenen mai una sola versió, sinó que poden ser explicats de moltes maneres.

M’intriga la relació que s’estableix entre la realitat i la interpretació que nosaltres en feim; de vegades la manca d’una veritat absoluta pot arribar a ser angoixant. Però pens que, tanmateix, la millor manera que tenim per copsar aquesta realitat és contemplant-la des d’angles diferents, defugint una interpretació única. I això és el que he intentat en aquesta novel·la: proporcionar al lector els elements necessaris perquè pugui situar-se en punts diferents d’observació, i fer-lo testimoni dels records i les reflexions de cada personatge.

Tània i els vius, que publicarà Adia Edicions dins la seva col·lecció Llimona Verda, també és una novel·la sobre els secrets, sobre tot allò que vivim en la intimitat mentre ens esforçam per transmetre una imatge pública ben diferent. Els secrets ens defineixen tant o més que la vida compartida en societat. Aquesta novel·la també està feta de tot allò que passa quan els personatges tanquen la porta de ca seva, de les coses que amaguen, dels impulsos que no poden controlar. Els lectors tendran accés a la intimitat de cada personatge, i ho faran d’una forma directa, sense intermediaris, amb les paraules que els protagonistes han triat per donar-se a entendre.

Na Tània ha mort en un accident estrany, però encara té la veu per contar el que va succeir. La seva parella, en Miquel, arrossega la culpa pels paratges desolats del cercle polar, en una fuita constant cap al desconegut. En Guillem és a la presó, amb el corc afegit de no saber qui l’ha denunciat; n’Arnau, el seu amant, s’ha refugiat a Barcelona i fa teràpia mentre intenta conviure amb el desamor. Tots quatre han estat expulsats del món que coneixien, del tros d’illa en el qual habitaven, i ara afronten un present incert, tot recordant els fets que els han canviat la vida, potser per a sempre.

  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • Pinterest
  • Instagram
Issu.jpg
TikTok.jpg
  • Facebook
  • Instagram
#palmacultura
#palmaculturaoberta
#quedatacasa 
#quedateencasa