MAR BARCELÓ I ROSA GARCÍA
Sa Galania

Emergència. Acció d’emergir.

Sortir d’un medi després d’haver-lo travessat. Sortir a la superfície.

 

Una galania és un balcó interior, aquells que donen al corral o al pati interior, aquell espai on les veïnades ens trobàvem, aquell espai amb roba estesa que olorava a cada casa i que feia renou a comunitat. Això és una mica el que procurem fer amb els nostres projectes, afavorir experiències on trobar-nos, experiències que generin relacions en entorns de respecte i seguretat a partir de les pràctiques artístiques.

Aquests dies bojos que tardarem a digerir i col·locar ens venen al pensament alguns dels projectes artístics i participatius que han estat significatius dins la nostra trajectòria, un d’ells és un projecte que va tenir lloc a Poble Sec, la iniciativa neix d’una associació cultural anomenada CCCB (fent l’ullet al gegant del Raval), Centro de Cultivos Contemporáneos del Barrio situat al barri de Poble Sec, Barcelona.

 

Com ells ens expliquen al seu web, El Centro de Cultivos contemporáneos del Barrio es un espacio donde lo frívolo y lo serio se mezclan sin distinguirse. Donde utilizar prácticas y herramientas del mundo de la producción cultural y aplicarlas a problemas de primera necesidad dentro del contexto del barrio de Poble Sec. Parece una idea rara pero el arte y la cultura están repletos de maneras de pensar y hacer que pueden ser aplicables a retos que estamos viviendo en el día a día.

Concretament volem compartir amb vosaltres Proyecto Canto. Aquests dies, més que mai ressona al nostre cap després de veure les iniciatives ciutadanes espontànies. On es posa en relleu la necessitat de compartir i participar fent cultura des d’allò quotidià i invisible als ulls de la cultura legitimada i mercantilitzada.

Ara que tant trobem a faltar baixar al carrer i passejar per la nostra turistificada ciutat (aquella que ens ha escopit a la perifèria!!), és una bona oportunitat per reflexionar sobre quina relació tenim amb aquest espai i quin ús en fem?, potser en acabar tot això, i abans que l'amnèsia individual i col·lectiva ens torni a posseir, podem fer l’exercici de transformar la nostra relació, potser és un bon moment per agafar consciència i prendre un paper més actiu en tot això? no sabem si en tornar a aquesta “anormalitat” tan nostra tindrem temps… tic, tac !

Amb el projecte 366 sillas l’artista Maider Lopez ens convida a reflexionar sobre com marca i defineix els nostres moviments el disseny de l’espai urbà. L’artista disposa cadires de càmping distribuïdes a diferents places de Madrid. Places buides en les quals la disposició de les cadires marca la seva estructura. L'ús de la ciutat crea espai públic. Activitat portada a terme el 22 de setembre, 2007. Noche en Blanco. Madrid.

Volem enllaçar aquesta proposta amb el nostre projecte L’ombra col·lectiva. A partir d'un projecte participatiu i de recerca, reivindiquem l'ocupació col·lectiva, anònima i espontània del carrer, com a forma de relació, resistència i suport mutu entre veïnades i veïnats:

Un pensament repetit aquest “període d'anormalitat” per algunes, possiblement privilegiades, és què passa amb aquelles de nosaltres que pràcticament vivim confinades? què passa quan això es converteix en “normalitat”? Això passa a prop nostre?, per què no ho mirem?, quin paper podem prendre com a ciutadanes i veïnades? Ens referim en aquest cas a aquella gent gran que no compta amb els mitjans ni recursos per sortir al carrer, ja sigui  per la seva mobilitat reduïda, les barreres arquitectòniques o no comptar amb familiars i veïns que els puguin acompanyar en aquest procés. Aprofitem l’oportunitat per a compartir amb vosaltres la iniciativa Baixem al carrer. Aquest col·lectiu de Barcelona realitza sortides individualitzades i en grup per a gent gran que no pot sortir sola de casa seva a través d'un equip de voluntariat i professionals. Amb aquestes sortides la gent gran recupera el contacte amb  el seu barri i la seva ciutat i crea nous vincles socials i afectius. Vos convidem a visitar el seu web, hi trobareu vídeos i podreu consultar el ventall d’activitats que ofereixen als majors.

Quan parlem de carrer, creiem en la necessitat de generar espais de relació intergeneracionals i oberts per a fer ciutat, per a fer barri. Ara més que mai necessitarem construir plegades i plegats, necessitarem llocs físics i mentals per a l’intercanvi de vivències i sabers, on generar receptes col·lectives per tirar endavant:

Aquesta crisi apunta amb el dit, una vegada més, cap aquelles que romanen invisibles als ulls de la societat, potser és hora de fer-nos-ho mirar i canviar la direcció del focus.

Alguns dels “invisibles” s'autoorganitzen en resposta a la precarietat i les dinàmiques d’exclusió i xenofòbia de les nostres societats, com són el Sindicato de Manteros de Barcelona. Us proposem donar un cop d’ull a les seves xarxes socials, i la seva ràpida resposta a la crisi actual, fent de la urgència un moment de resiliència i teixir comunitari:

I en relació amb aquesta pluralitat d’emergències a abordar que ens porten a pensar com volem reiniciar-nos després d'això... la Casa Encendida ens convida reflexionar en aquest moment de convergencia de diferentes crisi a través del seu cicle de xerrades  Ahora que vamos despacio. Por un ecologismo social de emergencia

Trobareu penjada la conversa amb Yayo Herrero, antropòloga i activista ecofeminista. Una mirada polisémica en tiempos excepcionales. I durant aquest mes d’abril podreu seguir els següents directes que posteriorment penjaran al web:

1 abril 12:30h Ecobarrios, municipios en transición e iniciativas comunitarias. Jose Luis Fdez. Casadevante Kois

 

7 abril 12:30h Si no consumes como piensas, terminas pensando como consumes. Charo Morán

En relació amb la transformació de les formes de producció i consum, esbiaixades pel gènere i la classe social (tan col·lapsades en aquest moment) compartim el nostre projecte Placeres i plaers, un projecte per a visibilitzar la feina de les dones que treballen i sostenen als mercats:

Fer i conèixer des d’allò petit, en el dia a dia, com les nostres placeres, des de la cultura en minúscules. Atendre a la necessitat d’escoltar la multiplicitat de veus, les anònimes també, per a poder nodrir relacions i generar noves fórmules socials més justes, allunyades de prejudicis i relats globalitzats:

Per últim, aquí vos deixam l’enllaç del programa de ràdio Carro de combate.Los monocultivos que conquistaron el mundo. tan rellevant en aquestes jornades “de reflexió o no”  del programa El Bosque habitado de radio3 … per pensar en els impactes socioambientals d’allò que consumin, quan cuinar es converteix en un acte polític.

Foto Cecilia Berardo

  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • Pinterest
  • Instagram
Issu.jpg
TikTok.jpg
  • Facebook
  • Instagram
#palmacultura
#palmaculturaoberta
#quedatacasa 
#quedateencasa