PALMA XXI
Cristina Llorente

A la primera meitat del s. XIX nasqué l’higienisme, un corrent que plantejava una nova concepció de la sanitat lligada al descobriment dels virus i bacteris com a focus de les malalties humanes. Aquest nou concepte de salut pública estava íntimament associat a la forma de vida de la població que, empesa pels avenços de la Revolució Industrial, havia protagonitzat un èxode rural cap a les àrees urbanes, densificant-les i, en conseqüència, agreujant els problemes de salubritat que ja s’arrossegaven d’enrere.

Tot això, unit a la necessitat d’expansió de les ciutats, impulsà reformes urbanístiques orientades a millorar  les condicions de vida de les persones, dotant l’espai públic de serveis bàsics com l’aigua corrent, el clavegueram i l’enllumenat i duent-hi a terme intervencions que “fessin circular l’aire”, la qual cosa ajudaria, entre d’altres, a controlar les epidèmies que assolaven la població.

A Palma, les mesures arribaren més tard que a altres territoris i no fou fins a l’any 1902 quan, per petició popular, s’engegà una de les més notòries intervencions higienistes: l’enderrocament de la murada que, segons les veus progressistes del moment, era “un cinturón de piedra que nos oprime y mantiene el aire fétido”.

La cosa és que ara, un segle i busques després, el concepte de salut pública s’ha vist alterat per una nova epidèmia, ja no provocada per l’amuntegament poblacional... O potser també. I la cosa és que, ara, aquella tendència d’esponjar l’espai urbà i “fer respirar” la població ha sofert una reversió cap al confinament obligat, amb el mateix objectiu de control de cent anys enrere. La contraposició entre tomar murades i aixecar-ne: murades físiques, socials i culturals que ens desconnecten del món i dels altres, que tornen a acotar les “zones polèmiques” del recinte emmurallat renaixentista, ara al mateix portal de casa.

El segon paral·lelisme que ve al cap és el gran incendi de Chicago de 1871,  on la vaca de la senyora O’Leary, segons conten, escampà el foc que destruí la pràctica totalitat de la ciutat. En aquell cas, la ràpida propagació de les flames es va veure propiciada per l’ús de la fusta com a material de construcció de la majoria d’edificis de la metròpoli nord-americana.

L’any 2011, el tancament puntual de l’autopista interestatal 405 de Los Angeles s’augurà com un desastre nacional. Des del Govern s’alertava els ciutadans de l’anomenat Carmageddon, un “vertader malson” que suposaria la privació temporal del cotxe en una societat addicta a les quatre rodes, un caos programat enfront del qual s’aconsellava “quedar a casa –#StayHome– i estalviar benzina”.

A Chicago, l’escenari de tabula rasa va significar un gran canvi a nivell urbà: es replantejaren tant els materials i sistemes constructius com el creixement de la ciutat, que a partir de llavors, apostà per la densitat i les edificacions en altura.

A Los Angeles, durant el cap de setmana que la 405 romangué tancada, milers de persones s’abocaren a la vida familiar, es passejaren pels barris, colcaren en bicicleta i, sobretot, reduïren la velocitat de la seva vida quotidiana. Amb la reobertura, però, els vehicles tornaren a inundar l’autopista, i es recuperaren els problemes socials i ambientals que s’havien donat fins aleshores.

Ara que hem comprovat com el COVID-19 redueix els nivells de diòxid de nitrogen, millora la qualitat de les aigües, atrau les ànneres cap al centre històric i fa que practiquem ioga diàriament (tot, clar, de manera indirecta), toca considerar què en farem, nosaltres, amb el foli en blanc que ens espera. Com –i de què– reomplirem els carrers de Ciutat, els amarraments dels ports, el panorama cultural, el nostre temps personal... On col·locarem els petits moments dels quals hem començat a gaudir, com emparar el sol davant la finestra, o deixar tovar pa tot un dia, o fotografiar els caragols que creuen el pati, després d’una nit de pluja. Si seguirem relativitzant la velocitat i els quefers diaris. Si emprarem aquest sobtat buit com a oportunitat, o per contra el tornarem a omplir de presses, d’hordes que van i venen, de fums i d’empentes a la cua del súper.

  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • Pinterest
  • Instagram
Issu.jpg
TikTok.jpg
  • Facebook
  • Instagram
#palmacultura
#palmaculturaoberta
#quedatacasa 
#quedateencasa