MARIJO RIBAS
Artista

TOTES SOM SOSPITOSES

Ahir al matí vaig anar a comprar a una fruiteria, portava gairebé una setmana sense sortir de casa. La gent feia cua de forma molt disciplinada, respectant el metre i mig de distància de rigor. És primavera i jo sóc al·lèrgica, just abans que arribés el meu torn, vaig haver de fer un esforç sobrehumà per no esternudar, tenia la impressió que si ho feia tots fugirien espantats, es crearia el caos i l’alarma, o simplement em traurien del local i no podria comprar.

 

Aquesta sospita (de què som portadores, apestades, bruixes o sifilítiques) convida a l'individualisme, situat en un sentit col·lectiu de vulnerabilitat i por, que està creant hàbits de comportament i afectivitat que sembla que han arribat per quedar-se. Un humanisme -l’espècie es veu en perill- en el qual de nou sorgeixen bàndols, nord i sud, i el mapa perd sentit, però les xifres van vinculades a decisions d'estat. Les fronteres i murs són reversibles: els mexicans bloquegen la frontera perquè no entrin al seu país nord-americans contagiats pel covid-19, i en canvi a Portugal regularitzen a tots els seus immigrants.

 

Spivak es preguntava si podia haver-hi res més higiènic que un mapa, que presenta una unitat compacta i unitària. Justament la higiene ara mateix és la nostra defensa, la mascareta és l'escut i l'habitació pròpia, que va suposar un espai d'emancipació es converteix en oficina, bar, escola, parc, platja o presó, de la qual només escapam de forma disciplinada per raons de primera necessitat. Segons Paul B. Preciado "la nova frontera és la teva epidermis. El nou Lampedusa és la teva pell", la sospita també hi és a propi espai domèstic.

 

La mèdium i coach espiritual Luz Arnau vaticinava fa mesos nombroses pèrdues humanes causades per un virus la primera meitat del 2020. El 2014 Bill Gates, en una xerrada TED, va especular sobre futurs conflictes biològics, molt més agressius que l'Ebola. Segons un vídeo de Ruby Demestoy, en l'esdeveniment 201 celebrat l'any passat, es va fer un simulacre de virus mundial en el qual experts donaven les seves recomanacions davant d'una previsible pandèmia global.

 

Les teories conspiratives aspiren a ser els nous cultes, els temples estan tancats. Just al principi de la crisi, dins les arquitectures religioses ja van canviar els rituals: res d'aigua sagrada, ni donar-se la pau, i molt menys menjar de la mà del sacerdot, la higiene com a ritual ha substituït a la resta. L’actual doctrina és la del shock.

 

Els peixos han tornat als canals de Venècia, els senglars han baixat fins a la Diagonal de Barcelona i els dofins s'apropen a les costes de Balears. La contaminació ha baixat de forma radical, però Greta no ha tingut res a veure, de fet ella i el seu pare també han estat confinats amb símptomes.

 

El trànsit aeri i rodat ha disminuït, gairebé de forma directament proporcional al que ha incrementat el tràfic de dades i veu. Zizek apunta que potser la sensació de seguretat quedi reservada a la realitat virtual, especula un futur en què "moure’s lliurement en espais oberts serà privilegi d’ultra rics que comptin amb illes pròpies". I per a mi, que visc en una illa bastant poblada, proposa una cosa no tan dolenta: la desaparició dels creuers.

Es pot criticar la semiòtica bèl·lica que emmarca el discurs d’aquest virus. Però el que no puc negar és que les imatges de poliesportius plens de llits, equipats de forma provisional com a hospitals d'emergència (a ciutats plenes de llits d’hotel buits), recorden a imatges de guerra que ja hem vist en blanc i negre, o en ficció. Els sahrauís porten confinats 45 anys, i just aquesta nit s'ha perpetrat un nou bombardeig a la franja de Gaza, aquestes sí que són guerres, en la forma en què les coneixíem fins ara.

 

El bitxo fa trontollar a persones, estats i sistemes globals, posa al capitalisme en qüestió. Marina Garcés reflexiona com aquesta crisi evidencia la fragilitat de sistema i accentua el classisme, ja que els sectors més precaritzats són els més exposats al contagi. Judith Butler opina que "la desigualtat radical i l'explotació capitalista troben formes de reproduir i enfortir els seus poders" amb mesures que poden ser electoralistes i oportunistes. Franco "Bifo" Berardi, es refereix al "biovirus que prolifera en el cos estressat de la humanitat global". El que per a Zizek és un cop d’estil Kill Bill, per Bifo és la "detenció de la màquina". Britney Spears convida a la vaga general i a la redistribució de la riquesa. Daniel Innerarity diu que això ens pot fer "més conscients que entrem en un horitzó de turbulències" i jo crec que ja començ a notar la brisa.

  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • Pinterest
  • Instagram
Issu.jpg
TikTok.jpg
  • Facebook
  • Instagram
#palmacultura
#palmaculturaoberta
#quedatacasa 
#quedateencasa