MARGALIDA RAMIS
Responsable i portaveu de l'àrea de campanyes de territori i recursos naturals del GOB

Primavera silenciosa

 

Rachel Carson va publicar un llibre amb aquest nom el setembre de 1962. En aquell moments ella parlava del silenci de la natura. En el llibre advertia dels efectes perjudicials dels pesticides en el medi ambient, especialment en els ocells. D'aquí el títol. Es diu que Raquel Carson, amb aquest llibre, va ser la precursora de la consciència ecologista i l'ecologisme modern. 

 

Ara, gairebé 60 anys després, vivim una altra primavera silenciosa. Aquella en què precisament els qui hem callat som nosaltres, els humans, i això ens permet escoltar de nou la natura i fer evident la seva importància i com d'essencial resulta l'equilibri entre totes les formes de vida sobre aquest planeta. Un equilibri que els humans hem pervertit fins a l'infinit amb la implantació globalitzada d'un sistema econòmic, el capitalista, i les seves pràctiques neoliberals, que és ecocida i profundament injust. La crisi COVID ens convida a una reflexió, tant global com local. Res tornarà a ser com era abans, tot i que sabem que molts, els poderosos, pugnaran fort per mantenir els privilegis que tenien dins de les lògiques perverses del sistema abans del COVID. Haurem d'assumir el xoc actual de les conseqüències del confinament que en molts casos implica situacions dramàtiques i cruels. Haurem de sostenir morts de persones properes sense poder-nos-en acomiadar, haurem de viure l'angoixa de la incertesa, però això ens evidencia la meravella de saber que fins i tot, o precisament, per l'absència física de les persones que estimam som conscients del valor absolut de la interdependència per a sostenir la nostra vida. I en aquesta interdependència ens hem trobat reforçant els llaços existents i establint-ne de nous, recuperant un sentiment de col·lectivitat i comunitat que teníem quasi desmantellat, i demostrant que sabem organitzar-nos des d'una altra manera d'entendre les nostres relacions, de veïnada a veïnada. És el cas de la Xarxa de Suport Mutu de Mallorca que ha sorgit i va creixent en aquest temps tan evident de crisi de cures: 

 

Suport Mutu Mallorca

Mail:suportmutupm@gmail.com

Twitter: @mutu_suport

Telegram: SuportMutuMallorca

Facebook:Suport Mutu Mallorca

Instagram:suportmutumallorca

 

És el que diu l'ecofeminista Yayo Herrero: som éssers ecodependents i interdependents. I entendre i respectar aquests dos conceptes bàsics ha de ser el punt de partida del nou paradigma social, polític i econòmic. D'ella i en aquest temps de tantes preguntes sense resposta i tanta gent disposada a escolar, us recoman la conferència "Propuestas feministas para transitar a un mundo justo i sostenible".

I d'ella també, un article publicat aquesta mateixa setmana a moltes mans, d'entre les quals una altra dona de referència per a jo, l'economista feminista Amaia Pérez Orozco (una més de les imprescindibles entre tantes): "Hemos parado en seco: ahora hay que cambiar de dirección" Una reflexió imprescindible per enfocar cap a allò vertaderament essecial després de la crisi sanitària des de la perspectiva de la vida. 

Sabem que com tota crisi representa una oportunitat. I aquesta sembla una oportunitat per posar la vida al centre i, en la vida és on ens volem enfocar. Com diu Aura Lolita Chavez, defensora i membre del Consejo de Pueblos K'iche's que aquest mateix dilluns 6 d'abril participarà en un webinar organitzat pel Fondo Calala  i l'IM-Defensoras, sota el títol "Hablemos de vida: Las defensoras del territorio y los bienes comunes aportan saberes y alternativas frente a la crisis actual": enfoquem-nos a demanar-nos què ens genera vida. Aprofitem aquesta oportunitat per crear un nou paradigma des de la perspetiva feminista i ecologista, des de les dimensions política, cultural, ètica i social.

 

Aquest és el plantejament que requereix, aquí a casa nostra, el futur post-COVID-19. En una economia fortament dependent del monocultiu turístic intensiu, quan aquest cau –i sabíem que podia passar– queda en evidència la vulnerabilitat d'una societat que ha oblidat conceptes que són claus,  com la resiliència de la qual parla Maria Gómez en el primer dels "Futurs possibles". Una societat que ha enfocat l'estratègia econòmica a la implantació exclusiva de la indústria turística, convertint-nos en una societat de serveis, desarrelada del territori i dels sabers vinculats a la seva gestió en equilibri i des de la perspectiva de la producció d'allò que és realment essencial per a la vida. Per tenir un panorama clar dels impactes que hem anat assumint derivats d'aquest sistema no puc deixar de recomanar veure, precisament ara, el documental Tot inclòs: danys i conseqüències del Turisme a les nostres Illes, un projecte autogesionat que posa en evidència els impactes d'aquest sector que sempre s'han volgut amagar i que ara que molts volen tornar a "l'abans" com si res no hagués passat convé tenir presents. 

Durant aquesta crisi s'ha reconegut el valor estratègic del sector primari. S'han vist les conseqüències de polítiques que han desmantellat i privatitzat la sanitat i les cures. S'han visibilitzat els sectors invisibilitzats d'una societat enfocada a la producció d'experències turístiques, que ha oblidat les desigualtats socials creixents que això implicava, la crisi habitacional que ha generat, l'augment de precarització de les vides i els impactes greus que implica des del punt de vista, no només de la crisi climàtica, sinó també dels recursos hídrics, de la contaminació de la mar, de la pèrdua progressiva de biodiversitat, etc. 

 

Però Mallorca està bastida d'experiències ecosocials que també, des del que cal considerar polítiques públiques però fora de les institucions, intenten generar alternatives que parteixen d'uns altres valors i pretenen viure al marge de les lògiques perverses del sistema que ens té a tots agafats pel coll. En aquest sentit, fa un temps va tenir lloc a Mallorca la trobada del MEM (Moviment Ecolocal Mallorquí), un punt de trobada d'iniciatives i experències que remen cap a un altre horitzó. Per si no ho coneixeu, aquí un article de Lara Cifre que parla del que va ser la trobada:

Per tant, tenim els ingredients i l'oportunitat per generar el nostre propi Demain, fent referència a un documental sobre el canvi de Cyril Dion y Mélanie Laurent. Un documental que neix de fer-se la següent pregunta: què passaria si mostrar solucions o contar històries que fan el bé fos la millor manera de resoldre els problemes ecològics, econòmics i socials?

 

Un documental que es pot veure a Filmin i que genera una esperança que ara necessitam més que mai tenir present. Perquè sabem que si volem, podem i perquè ara, sense dubte i com mai, és el moment. Per això, des del GOB hem generat un grup de treball i reflexió sota el lema "Per una transició ecosocial, després del COVID, reaccionem!", una convidada als qui vulguin dissenyar des de la base i partint dels conceptes de justícia social i ambiental, un pla B per a la Mallorca del nostre Demain. Facem possible el futur a partir dels millors futurs possibles per a tothom.

I mentre, no oblidem cuidar-nos. Una darrera recomanació: Autocuidado físico, emocional y digital en tiempos de pandemia: prácticas y recursos.

  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • Pinterest
  • Instagram
Issu.jpg
TikTok.jpg
  • Facebook
  • Instagram
#palmacultura
#palmaculturaoberta
#quedatacasa 
#quedateencasa