LAIA MALO

Ciutat de Mal

Per poder esbossar, encara que sigui només teòricament, una idea de la Palma futura hem de tenir molt clar l’estat de la Palma actual (que, en aquest cas, és la Palma preconfinament del 2020). Dia 14 de març de l’any present Palma era una bomba de rellotgeria. Una capital autonòmica a recer d’una badia mediterrània, ara frontera hostil, que ja no s’agradava i esperava, mans plegades, l’inici de la temporada turística, com cada any des dels seixanta. Amb un govern municipal tripartit d’esquerres, poc més que situat en el moment de l’esclat de l’epidèmia, la ciutat encara no havia estat capaç de definir estratègies que es desmarquessin de l’incòmode maquillatge que l’empastifava i deixessin espai als habitants per contribuir a la redefinició d’una urbs totalment integrada en el procés de mimesi de les grans ciutats europees. El concepte smart city ressonava, això sí, dins les murades, on ja no hi ha residents que puguin contestar-lo, i més enllà només n’arribava l’eco: esdevenir una ciutat sostenible és un objectiu clau, vital, però convé que la transformació tingui en compte tots els diferents llocs i grups que formen la ciutat.

 

A continuació, cal doncs valorar els textos resultants d’aquest estat previ a la crisi de la Covid-19: Ciutat de Mal, de Jaume C. Pons Alorda (Premi Pin i Soler, 2019. Angle Editorial) s’escriu com un oracle distòpic i precisament per això conté veritats presents. “Feia temps que els cultius s’havien eliminat per sempre, un cop la ciutat havia engolit tots i cadascun dels punts el planeta i no havia donat marge ni als camps ni als espais de collita”, explica, quant a l’abastiment d’aliments. “Com que els cucs d’Arrakis estan esclavitzats i no tenen sindicat de cap mena, no és difícil que vagin passant durant hores totes les hores”, apunta, pel que fa al transport públic i els treballadors essencials. “Quan el Constructor va decidir prohibir la publicació de llibres [...], es prohibia qualsevol mena d’escriptura, encara que molta gent no ho va arribar a saber mai, perquè la llei estava mal redactada”, incideix, en relació amb el paper de la literatura i les institucions culturals en la ciutat actual.

El virus que va matar la temporada

Queda clar que, per començar de nou, cal donar espai. Espaiar implica la lliure donació de llocs, a través de l’acord i del reconeixement (o concessió de veritats, com ho diu Heidegger) d’aquests espais. El buit no és el no-res i prou, i tampoc no significa mancança. Allà on no hi ha objectes que hi hagi posat l’home és on poden treballar les intuïcions (deia Goethe que allò veritable no sempre necessita agafar cos, basta que s’escampi arreu espiritualment i afecti la concòrdia, com el so d’un repic de campanes). El capitalisme unifica l’espai: el modifica i reconstrueix constantment per assolir una monotonia immòbil. L’aïllament de la població s’assoleix amb la globalització i, com ja va predir Guy Debord (La sociedad del espectáculo. Editorial Pre-textos. València: 2002), és una forma de control molt eficaç. Es bombardeja la població amb imatges dominants que només prenen significat (poder) gràcies a l’aïllament: en resum, per controlar el carrer, suprimim el carrer. Quina predicció més encertada de l’ara mateix! I què és allò que més espanta Palma, d’aquest aïllament? La impossibilitat de rebre turistes post-Covid-19. I el turisme, que és la circulació humana que es considera consum, consisteix a visitar allò que ja s’ha homogeneïtzat i, per tant, convertit en banal.

A Temporada alta, Josep Maria Nadal Suau (Sloper, 2019) basteix una mena de dietari assagístic. El crític palmesà planteja una cartografia de Palma precisament per demostrar que és impossible (o, si més no, no és desitjable) crear llistes i repertoris que classifiquin les ciutats, a la manera que ho fan els hotels, premsa, tour operadors, etcètera. Entronca amb la idea de Roland Barthes quan critica les guies turístiques pel fet que només coneixen els paisatges (també els urbans) sota l’òptica d’allò que és pintoresc. En una ciutat de poc més d’un milió d’habitants reals, que arriba a acollir 20 milions de turistes l’any, ens cal no tant reivindicar la nostra identitat, sinó els nostres barris i les convivències dins cadascun i entre tots els que la formen. Nadal Suau reflexiona sobre precarietats i perifèries, no només en relació amb l’urbs com a lloc, com a espai físic; també en relació amb els individus i les comunitats que la constitueixen i que ella forma, i parla de la manera com la ciutat afecta la creativitat i els creadors afecten la ciutat.

La intensificació de la mobilitat demogràfica dona una nova dimensió virtual a la ciutat: el turista n’extirpa el context real, el migrant hi malviu en un exili interior i el resident s’hi relaciona com amb un miratge, perquè ja no la reconeix. Les reflexions de Nadal Suau dialoguen amb les d’Ingrid Guardiola, que ens parla de tot plegat a l’assaig L’ull i la navalla (Arcàdia. Barcelona: 2018). Aquí la podem sentir en conversa amb l’escriptor, filòsof i activista Franco Berardi.

El somniador, el caminant

 

Quina Palma trobarem quan puguem tornar a mirar-la? Què hem d’esperar, cercar, en sortir de l’aïllament exacerbat pel confinament actual? L’art de fer camí és el nom que donà Henry David Thoreau a la simple activitat del vagareig, en el seu assaig de 1862. L’escriptor Lluís Calvo (Saragossa, 1963) parteix d’aquesta figura d’humà que camina buscant no sap el què, que eixampla el cervell i vagareja per rutes impensades sense que l’hi hagin convidat ni l’hi esperin. És aquesta manera de transitar l’espai la que ens permetrà de recuperar (trobar) els vincles perduts, els ponts que unien, per exemple, el centre de la ciutat (ordenat i predictible) amb els suburbis “caòtics i plens de creativitats ocultes”. Sants TV va penjar a Youtube la presentació que Calvo va oferir d’aquest assaig, L’infiltrat (Arcàdia, 2019), a La Lleialtat Santenenca, acompanyat per David Fernández, Míriam Cano i David Caño:

Aquesta mena de vivència de l’espai contrasta, però alhora es complementa, amb la que proposa la Fundació Mallorca Literària, a través del projecte Wow!: una sèrie de recorreguts literaris per la ciutat que segueixen la filosofia de grans llibres com Palma vista pels escriptors, de Miquel Ferrà (Miquel Font Editor. Palma: 2007). Ara, aquestes excursions adquireixen el sentit complet, pel fet que es tracta de circuits amb realitats augmentades, àudios, i el seu mirall en format web. Un traçat que permet de (re)descobrir la nostra ciutat, a través de l’obra dels escriptors que l’han transitat i escrit prèviament, en el passat, intuint-ne el futur. Albert Camus, l’autor de llibres que aquests dies ens funcionen tan bé com La pesta (Butxaca, 2009), tenia lligams familiars amb Menorca i va passar per Mallorca el 1935, just abans de l’esclat de la Guerra Civil. Va descriure un club/cabaret a la plaça Major i les impressions en la seva visita al claustre de Sant Francesc, per exemple:

Desposseïts de futur?

Les notícies, l’allau de dades, la publicitat i el periodisme engreixen, aquests dies, el sentiment de por vers la sortida. Els habitants de Palma ens preguntem què farem quan ens desconfinin i no tinguem feina, ergo, diners per seguir habitant la ciutat. A Les possessions, de Llucia Ramis (Premi Llibres Anagrama, 2018), es reflexiona sobre com construïm la pròpia identitat aferrant-nos als objectes, vivim arrelats a una mena de nostàlgia que ens manté paralitzats: volem conservar la terra, però no sabem com fer-ho perquè o bé no ens ho ensenyaren o no ho volguérem aprendre. La doble importància d’aquest arrelament desarrelat (necessitem abandonar l’illa perquè ens hi sentim envaïts) es palesa en el fet que els illencs sortim “d’un món que comença i acaba en ell mateix”. Un món que, en el passat pre-Covid-19, ja s’havia abocat al low cost, el sistema que surt més car de tots. Podeu llegir els primers capítols a Google Books i escoltar l’autora conversant sobre la novel·la amb Anna Guitart al programa Tot el temps del món, de TV3:

v=NOOMEoofqyc

  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • Pinterest
  • Instagram
Issu.jpg
TikTok.jpg
  • Facebook
  • Instagram
#palmacultura
#palmaculturaoberta
#quedatacasa 
#quedateencasa