JAVIER PACHON
President associació Xarxa Cinema

Ho sabem, ja estam farts de parlar dels canvis que aquest període de confinament està provocant en els nostres hàbits. No obstant això, també es podrien interpretar com una possibilitat d'apuntar-se al futur o, almenys, possibles versions d'aquest.

 

Pel que fa a la indústria audiovisual i, més concretament, a la del cinema, aquests futurs tenen un nom molt concret: les finestres. Les “finestres d'exhibició” són els dies que passen entre que una pel·lícula triga a estrenar-se entre un format i un altre (sales de cinema, lloguer per Internet - TVOD-, DVD/BluRay, televisió, subscripció per Internet - SVOD-...) i que amb la implantació global d'Internet han estat un tema de discussió cada vegada més habitual. Des de l'espectador que reclama la possibilitat de decidir on i quan gaudir de la pel·lícula, fins al dubte de si el model de finançament seria sostenible amb els preus als quals estam acostumats a pagar per Internet. El debat és complex, amb infinites opcions i, fins ara, lluny de tancar-se.

 

No obstant això, la situació provocada pel COVID-19, amb les sales tancades, innombrables estrenes de pel·lícules posposats, un final d'any que es preveu saturat de pel·lícules a estrenar i espectadors àvids de contingut amb un consum en línia mai vist fins ara, ha portat a primera línia el debat de les finestres d'exhibició.

 

Des de CineCiutat mai hem entès aquest debat com una cosa binària entre “les sales vs. internet” i així ho demostren les nostres col·laboracions habituals amb plataformes com Filmin, MUBI o Netflix i les estrenes de Roma, Fin de siglo, El Irlandés, Historia de un matrimonio, entre d’altres. Com a projecte nascut del públic i amb vocació innovadora, entenem i compartim la necessitat d'acceptar i explorar la realitat digital que vivim i els canvis en els hàbits de consum, però sense abandonar la nostra ferma creença en el valor innegable de l'experiència cinema: d'una banda, des del punt de vista industrial, l'impacte i valor afegit de púbic i reconeixement a una pel·lícula que aporta el seu pas per sales; de l’altra, des d'una visió humanista i social, la importància de l'experiència física i tangible i, sobretot, el valor de l'experiència en comunitat.

 

Així mateix, aquesta situació excepcional també ha posat de manifest altres dos elements que haurien de tenir en compte aquells que parlen de la fi de les sales:

 

1.- La indecisió de l'abundància: davant la inabastable oferta de continguts ens costa decidir què veure i en moltes ocasions l'algorisme -marcat també per les necessitats de promoure el contingut autoproduït per

 

la plataforma o altres raons comercials- no acaba de convèncer-nos. Així, davant el dubte del desconegut es revaloritza la necessitat de prescriptors i la feina de curadoria cobra més importància que mai, un paper que les sales de cinema de proximitat i comunitàries porten anys realitzant.

 

2.- Compartir el viscut. Les històries (siguin llegides, escoltades o vistes) neixen de l'experiència comunitària. Per això, malgrat la facilitat de consum a casa també augmenta la necessitat de compartir l'experiència amb els altres.

 

 

És cert, en un possible futur amb accés total als continguts a través d'Internet les sales de cinema comercials amb un tracte impersonal corren el risc de només tornar-se útils com a atracció tecnològica (més pantalla, més so, més moviment...) per a aquells blockbusters que puguin beneficiar-se d'aquest artifici. No obstant això, al mateix temps s'obre una oportunitat d'or per a aquelles sales i espais que vulguin ser més que un cinema, apel·lant a una readaptació contemporània dels mateixos valors que van fer del cinema el que va ser en els seus inicis: un lloc pròxim per a gaudir i explorar històries en comunitat.

I per acabar vull compartir amb vosaltres tres links sobre el tema del COVID-19 amb punts de vista diferents entre sí, a més de les aportacions del cercle Educatives de CineCiutat i les recomanacions dels voluntaris i voluntàries de Cine Ciutat:

Links:

Un vídeo de una taula rodona (en francès): "VOD : une alternative aux salles pendant le confinement ? Quelles conséquences pour la suite ?” 

Un article del impacte del COVID-19 sobre aquest tema (en anglès): "The Impact of COVID-19 on the Movie/Theater Industry”
 

Un article de Variety sobre trobar a faltar els cinemas (en anglès): "Why I Miss Movie Theaters, and Why Nothing Can Replace Them” 

EDUCATIVES AL RESCAT!

 

Sabem que aquests dies estau posant a prova la vostra imaginació i que, mentre les persones sense nins al seu càrrec llegeixen, veuen pel·lícules o descansen, vosaltres estau tractant que les hores siguin tan suportables com sigui possible.

 

Per això, des del cercle d'educatives de CineCiutat volem fer-vos diferents recomanacions de cinema infantil acompanyades amb material didàctic perquè pugueu treballar cada pel·lícula i guanyar així la batalla al rellotge.

 

Començam amb La sopa de pedres i altres contes capgirats, una pel·lícula que narra petites històries de la vida quotidiana dels nins.

 

Està recomanada per a nins de 3 a 8 anys i la podeu veure a Filmin.

Per a descarregar-vos una mica del vostre dia a dia, us proposam una pel·lícula meravellosa amb la qual entretenir els més petits.

 

Avui és el torn de Zog, dracs i heroïnes, una recopilació de curts protagonitzats per nines valentes i imaginatives.

Ballerina és la història de Felicia, una nina que viu en un orfenat i somia convertir-se en ballarina professional. Per a aconseguir-ho, s'escapa amb l'ajuda del seu amic Víctor i viatja fins a París, on es farà passar per una altra persona per a aconseguir entrar com a alumna de la Grand Opera House i així lluitar per tenir la vida que desitja. 

Aquí teniu l'enllaç directe a Prime Video.

‘Algunes vegades obriràs la teva finestra només per plaer i els teus amics quedaran sorpresos de veure't riure mirant al cel’. 

 

Sembla que Antoine de Saint-Exupéry i el seu petit príncep arriben al rescat dels més petits de casa.

 

A més, des d'educatives han fet una feinada de cerca dins els catàlegs que han facilitat les biblioteques públiques per a poder veure la pel·lícula de manera legal i gratuïta.

 

La plataforma es diu efilm i només és necessari tenir un carnet de la biblioteca municipal i enviant un correu a coordinaciobiblioteques@palma.es vos enviaran un número PIN per accedir a efilm:

QUÈ VEIM LES PERSONES VOLUNTÀRIES DE CINECIUTAT?

 

Marcar metes, per petites i insignificants que ens semblin, és important per a mantenir-nos animats durant aquests dies. 

 

L’aplaudiment de les 20 h, el directe d’Instagram d’Ismael Serrano, el concert de Silvia Pérez Cruz, la videotelefonada amb la família o l’esperança que, aquest dia sí que sí, a les 11.30 h les xifres ens donaran una alegria.

 

Per a na Marta, voluntària de comunicació, la seva meta setmanal va arribar de la mà d’Avalon i Filmin, quan  Xavier Dolan, l’enfant terrible (i talentós) del cinema canadenc, va estrenar pel·lícula. I, com que és un dels seus directors de capçalera, avui la recomanació de la setmana és de part de na Marta:

Yo maté a mi madre. Òpera prima que va escriure amb tan sols 16 anys.

Los amores imaginarios. Un trio amorós al so del Bang Bang de Nancy Sinatra, versionat per Dalida.

Lawrence Anyways. Una història d’amor gegant, boja, aclaparadora i brillant.

Mommy. Una obra mestra que aconsegueix que els Oasis siguin reals.

 

Fa uns mesos, mesos que semblen lustres, na Clara, voluntària de comunicació, va celebrar l’Oscar a Bong Joon-Ho com si fos el gol que li va donar a l’RCD Mallorca l’ascens a primera (a més de cinèfila, és vermellona).

 

Per això, les seves recomanacions d’avui són pel·lícules nominades o guanyadores de l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. 

 

Cinema Paradiso. La pel·lícula que mostra l’amor que sentim pel cinema tots els cinèfils. Sempre estimarem CineCiutat com Totó estimava el Paradiso.

El secreto de sus ojos. La pel·lícula (i el final) que va fer que estimés el cinema.

La caza. Per evidenciar aquesta certesa que el nostre món, així com el coneixem, pot enfonsar-se de la nit al dia.

Un asunto de familia. Perquè Koreeda sempre és garantia d’èxit. Sempre.

Todo sobre mi madre. Per Esteban, per Manuela, per Huma Rojo, per Tennesse Williams, per Truman Capote i la Agrado.

 

El subconscient de Carol, la nostra reina de taquilla, ha fet que aquest confinament s’alimentés –culturalment parlant, és clar- gairebé exclusivament d’epopeies dutes a terme per grans exploradors. No obstant això, la seva selecció se centra en les noves grans epopeies, aquestes que ens serveixen com a recurs per a explicar la nostra conducta i raó de ser.

 

Mimosas (Oliver Laxe, 2016).Per ser l’única pel·lícula de la qual he sentit dir que "és un film espiritual". Ambigua en la superfície, però senzilla en la seva essència, com el caràcter dels meus compares.

Grizzly man (Werner Herzog, 2005). Perquè aquest documental es planteja què és el cineasta per al cinema al mateix temps que es planteja què és l’home per a la naturalesa, i en pla descarnat.

Underground (Emir Kusturica, 1995).Una delirant crítica a la guerra i al fratricidi en massa, amb una corba de riure ascendent, mantinguda i descendent fins a la seva desaparició a mesura que van passant els minuts.

Ran (Akira Kurosawa, 1985). Perquè l’orgull de l’home pot revelar la seva més alta estupidesa, i si és acolorida, millor.

La notte (Michelangelo Antonioni, 1961) .Perquè no totes les epopeies transcorren en grans viatges i paratges eixordadors, i les referides a l’amor (cosa molt important) solen tenir lloc a l’interior, en silenci.

 

Miguel Ángel Alfonso, el nostre projeccionista i voluntari de comunicació –sí, sí, el que es va marcar un pla seqüència que ni Orson Welles a Sed de mal per fer el vídeo promocional del crowdfunding- ens fa una sèrie de recomanacions per a aquesta quarantena. Pel·lícules que el van fascinar en el seu moment i que, segons els seus ulls de realitzador audiovisual, són pur cinema.

 

Birdman (Alejandro González Iñárritu, 2014). Amb una direcció de fotografia brillant, ens condueix a través de la cerca més pura de l’actor.

Ferris Bueller’s Day Off (John Hughes, 1986) .Una pel·lícula que ho té tot. Ritme àgil, comèdia senzilla i diversió sense límits.

Brazil (Terry Gillian, 1985) . Una rebel·lió contra el totalitarisme, juntament amb una comèdia negra real i un àpex de surrealisme oníric d’un dels Monthy Pyton.

La invasión de los ladrones de cuerpos (Don Siegel, 1956) . Pel·lícula de ciència-ficció necessària que es mou en les bases d’un cinema negre de qualitat desbordant.

This is england (Shane Meadows, 2006). La primera pel·lícula en versió original de què vaig gaudir per les grans interpretacions i la duresa d’un guió esquinçador i ben estructurat.

  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • Pinterest
  • Instagram
Issu.jpg
TikTok.jpg
  • Facebook
  • Instagram
#palmacultura
#palmaculturaoberta
#quedatacasa 
#quedateencasa