EL QUE COMPARTEIXEN ELS I LES PROFESSIONALS

PILAR RUBÍ
Comissària i periodista cultural

El confinament ens fa percebre el temps d’una manera molt diferent al llarg del dia. De sobte, sembla haver-se alentit com si no sortir de casa significàs que tot es detén i que les hores es poguessin estirar per fer mil coses. Una vegada acaba el dia, veus que tampoc dona per tant però el ritme a casa canvia i et veus fent feines pendents o revisant arxius que t’havien quedat per quan tenguessis un moment. I el moment és ara.

Un temps que també pot convidar a la reflexió sobre la quantitat de recursos que tenim a l’abast, potser més que mai, i el poc temps que tenim per gaudir-ne, potser menys que mai. Però sempre valdrà la pena fer una aturada en alguns d’ells, com la conferència magistral de Lucy Lippard «¿Qué queremos decir? ¿Cómo queremos decirlo?» a l'MNCARS (2018):

Lucy Lippard (1937) és una de les crítiques i comissàries més influents en la concepció de la història de l’art contemporani des d’un punt de vista feminista i sempre incorporant les minories racials als EUA. Si la conferència vos resulta llarga i vos costa seguir l’anglès, en aquesta entrevista es resumeix la seva trajectòria i aportacions de manera sintètica:

Són molts els museus i centres d'art que pugen programació en línia especial per a dies viscuts des de casa i per a totes les edats (#emquedoacasa #mequedoencasa). El MACBA ens proposa recorreguts transversals per la seva col·lecció atenent als nostres interessos. Podem triar #Feminismes, on podem saber més d’obres ja clàssiques de Guerrilla Girls, Nancy Spero o Martha Rosler, les obres de la qual són ara mateix a Es Baluard i les podreu veure en haver acabat el confinament.

La Casa Encendida en té per a tots els públics i per a cada dia de la setmana:

Al web de Matadero podem escoltar Joan Fontcuberta parlant sobre postfotografia i Google Street View, repensant la imatge digital avui i la relació del mitjà fotogràfic en la representació de la realitat: on són els límits d’allò que anomenam veritat vinculats a l’status de les imatges:

El CCCB té una sèrie de recursos audiovisuals que reflexionen sobre els nous formats audiovisuals, el rol de les imatges i dels dispositius tecnològics en el món contemporani. Ens quedam amb el cicle «Soy Cámara» i amb el capítol #36 Per a què serveix la cultura amb la participación d’Antonio Monegal, Eloy Fernández Porta, Marina Garcés, Frederic Amat, Mara Dierssen, Alfredo Jaar i Nuccio Ordine:

Per acabar, dues propostes de cinema i música, ambdues relacionades amb l’art contemporani i tot allò que l’envolta des d’una perspectiva més lúdica:

The Square (2017) Palma d’Or al Festival de Cannes i Millor Pel·lícula Europea, dirigida per Ruben Östlund, sobre un director d’un museu d’art contemporani al qual li roben el mòbil en el decurs del muntatge d’una instal·lació artística que incita als visitants a l’altruisme.

I un podcast que podeu escotar a IB3 música sobre les relacions entre música i art contemporani TЯA-TЯA! un títol que llegit a l’inrevés és ART ART, i que arribarà als tretze capítols en els pròxims mesos:

JAUME RIPOLL
Cofundador - Dir. Editorial de FILMIN
Director d'ATLANTIDA FILM FEST

Al llarg d'aquestes setmanes de casa i confinament, de converses per Facetime i Skype, de lectures pendents i pensaments de futur, el cinema pot jugar un paper clau en el nostre dia a dia. Per això des d’Atlàntida Film Fest hem decidit oferir a la ciutadania de Palma 5.000 codis que els permetin gaudir d’algunes de les pel·lícules més rellevants que hem programat al festival als darrers anys. Ficcions i documentals que ens ajuden a evadir-nos, però també a entendre millor la nostra realitat. 

 

Són molts els títols que podria recomanar però aquests en són 5 de singulars: 

 

¡Qué magnífica tarta!

Una obra molt original rodada en stop-motion i que, mitjançant ninots de tela, ens parla de la brutal colonització a Àfrica.

El gran manipulador

El retrat d’un dels orfebres de la política d’extrema dreta mundial: Steve Bannon. Un documental imprescindible per entendre el nostre present. 

El sonido del futuro

Com el confinament ens pot despertar la creativitat. Una magnífica pel·lícula que aquests dies estaria al Festival SXSW dels Estats Units  si no s'hagués ajornat .

Holiday

La pel·lícula més controvertida de la història del Festival. 

EQUIP EDUCATIU I D'ACTIVITATS
Fundació Miró Mallorca

Des de la Fundació Miró Mallorca creim que l’art i l’experimentació artística obren  finestres a altres mons. Per aquest motiu, i per la situació actual que vivim, us presentam en primer lloc la nova iniciativa que hem creat per a tots i totes vosaltres:

#Miróenfamília

Cada dimecres i divendres trobareu al nostre blog EducaMiró una nova proposta educativa d’experimentació artística per a fer des de casa, la qual ens aproparà a l’Univers de Miró i a l’art contemporani, i en què també us convidarem a compartir el vostre resultat a través de les xarxes socials per a crear de forma comunitària, perquè família som tots i totes.

Per altra banda, un dels eixos que ens configura és la voluntat de seguir investigant al voltant de l’art i l’educació, i amb les següents propostes que compartim volem convidar-vos a explorar i reflexionar envers aquests dos ítems, però també incentivar-vos a experimentar, crear, somniar i qüestionar.

 

LEVADURA

Programa de residències per a creadors i creadores que introdueixen dins l’aula d’educació infantil i primària projectes creatius on l’infant és el protagonista. Al seu web trobareu tots els projectes des de 2014 fins avui.

PEDAGOGÍAS INVISIBLES

Col·lectiu que treballa en art + educació, entenent l’art com un vehicle d’aprenentatge i, l’educació, com un espai d’investigació.

MONICA HÔFF: Las Lindes

“Las Lindes”, projecte del CA2M amb Mônica Hoff, sempre transgressora, navegant en els límits entre educació, art i pràctiques culturals

KERI SMITH

 “Exploration of the day” és el nou web d’aquesta artista i escriptora, creat després d’haver rebut una gran allau de peticions per part del professorat italià, perquè els i les estudiants disposin de propostes artístiques per a fer des de casa.

CARLES GOD

Podríem proposar diversos noms, però pel seu vincle amb art+educació us convidam a descobrir aquest dibuixant mallorquí, que també es considera activista, professor, serigrafista i il·lustrador. 

MIRAMIRÓ

I per a acabar, un clip de l’espectacle MiraMiró de la companyia de dansa Baal, amb la qual vàrem col·laborar generant diferents propostes educatives col·laboratives transversals.

FRANCISCO COPADO CARRALERO
Director-gerent
Fundació Miró Mallorca

Com a director-gerent de la Fundació Miró Mallorca us voldria presentar un seguit d’enllaços que us poden fer viatjar sense sortir de casa, conèixer una mica més la Fundació i la figura de Joan Miró i una curiosa troballa.

En primer lloc m’agradaria que m’acompanyéssiu fins a Corea del Sud, concretament fins a la ciutat de Seül. Més de 200 obres de Joan Miró, des de pintura, fins a escultura, dibuixos i llibres il·lustrats, es varen exposar al Sejong Art Center. En aquesta mostra, dividida en 5 blocs temàtics, els sud coreans varen poden apreciar, entre d’altres aspectes, la influència del món oriental en l’obra de Miró”. Va ser la primera mostra individual de Joan Miró en aquest país i la varen visitar més de 55.000 persones. Actualment moltes d’aquestes obres estan penjades a les sales expositives de la Fundació.

SEUL. SEJONG ART CENTRE. 2016.

I des de Corea del Sud, voldria convidar-vos a viatjar de retorn a Espanya, concretament a la ciutat de Santander. Allà, al Centro Botín, es va presentar el 2018 la mostra “Joan Miró: esculturas 1928-1982”, una exposició que va reunir més d’un centenar d’escultures, objectes originals i guixos, juntament amb dibuixos preparatoris, fotografies i vídeos. Una exposició excepcional, comissariada per MªJosé Salazar, membre de la Comissió Assessora d’Arts Plàstiques de la Fundació Botín i per Joan Punyet, net de Joan Miró i cap visible de Successió Miró. L’exposició la varen veure més de 100.000 visitants. La voleu veure vosaltres també?

SANTANDER. CENTRO BOTÍN 2018

Acabem el viatges a la ciutat de la llum i de l’amor, París. El Grand Palais va acollir al 2018 la retrospectiva més important de Joan Miró des de l’anterior gran exposició al 1974. El museu dels museus francesos va poder mostrar gairebé set dècades d’efervescència creativa marcada per la renovació constant i un viatge al més profund de l’univers Mironià (1893-1983). Pintures, dibuixos, ceràmica, escultura ..... al voltant de 150 obres essencials dels museus més importants del món i de col·leccionistes privats, es varen poder contemplar a París durant uns quants mesos. Una meravella d’exposició, que vull compartir amb tots vosaltres i us animo a veure si podeu trobar les tres obres que va prestar la Fundació per aquesta exposició i que surten al vídeo.

PARIS. GRAND PALAIS 2018

Joan Miró s’instal·la definitivament a Mallorca l’any 1956. Pràcticament un terç de la producció total de les seves obres es va fer als tallers i estudis de l’artista. Son aquí, a la Fundació Miró Mallorca. Us vull mostrar el Taller Sert a través de l’audiovisual titulat Je rêve d’un grand atelier produït per La Perifèrica Produccions, que permet entendre tant el desenvolupament del projecte arquitectònic a través del diàleg entre Sert i Miró, com la posterior intervenció de l’artista i el seu procés creatiu un cop que s’apropia de l’espai. Joan Punyet Miró, net de l’artista, posa veu a les paraules i reflexions del seu avi, fil conductor de l’audiovisual.

Vull acabar amb música i amb una curiosa troballa. El 20 de desembre del 1972 Joan Miró va assistir a un concert de Maria del Mar Bonet a Palma on va interpretar poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a qui Joan Miró admirava. En conèixer les diferències que la cantant tenia amb la seva discogràfica li oferí fer-li la portada del disc següent i ajudar-la a seguir el camí professional que ella desitjava. És així com l’any 1974 es va publica l’àlbum Maria del Mar Bonet amb portada de Joan Miró i presentació de Salvador Espriu, amic íntim del poeta mallorquí.

Aquí teniu la gravació del programa de TVE A su Aire al Palau Vivot, de Palma, presentat per Joan Manresa, amb cançons dels disc.

CONCERT PALAU VIVOT

MARIA DEL MAR BONET

JOAN CABOT
Promotor i periodista

Aquí algun dels meus darrers passatemps. Potser vos són útils aquests dies: 

BANDCAMP DAILY

Hi ha vida i una de molt més interessant més enllà de les llistes d'Spotify i les grans revistes de tendències com Pitchfork o Stereogum. Per estar al dia, a casa som molt de Bandcamp Daily, el blog de la plataforma de streaming, que és una autèntica font inesgotable de suggeriments interessants, sobretot si t'interessen estils marginals en altres mitjans més majoritaris com el jazz, l'ambient o el metal extrem. 

THROUGHLINE, RADIOLAB, ETC

Des de fa uns anys som un addicte als podcasts americans i per extensió anglosaxons. Els ianquis són increïbles contant històries i alguns d'ells han aconseguit una cosa que semblava impossible: renovar les possibilitats d'un gènere que semblava bastant acotat com el radiofònic. Hi ha clàssics com This American Life o Radiolab que encara ara continuen demostrant un múscul increïble. Aquests darrer fa res ha estrenat una sèrie de sis episodis que es titula The Other Lateef que pinta (mentre escrivia això han penjat el darrer i encara no me l'he pogut posar) que serà del millor que ha fet fins a la data un dels millors programes de ràdio que pots escoltar ara mateix: el redactor del programa Latif Nasser descobreix que només hi ha una altra persona amb el seu mateix nom a sòll americà, un pres de Guantànamo que en teoria hauria d'haver sortit d'allà però encara hi continua. La coincidència li serveix per explicar un bocí important de la història política de les dues darreres dècades i, en part per la seva condició de musulmà, ho fa des d'una perspectiva i amb una profunditat que et permeten entendre les coses des de punts de vista nous i clarificadors. Això mateix és el que més m'interessa de Throughline, un programa sobre el rerefons  històric darrere temes d'actualitat que té la sort de ser presentat també per dos periodistes d'origen àrab. Cada cop que parlen de temes relacionats amb el món musulmà expliquen les coses d'una manera que et permet entendre-ho tot des d'una perspectiva menys estreta. El (bon) periodisme hauria de ser sempre així. Hi ha altres podcasts molt recomanables, val la pena investigar. I és una bona manera de practicar anglès, també.

ELS "PEPINOS" DE CHOPIN

Darrerament m'ha pegat per Chopin. Com que he estat un cregut patològic tota la meva vida (hi estam treballant...) sempre havia dit que la música clàssica era avorrida i pretensiosa. El dia que inventin una màquina del temps, el meu jo del futur té molts de cops de puny a repartir a tots els meus jo del passat. El cas és que, com m'ha succeït amb altres coses que de jove em semblaven estúpides i ara entenc -com anar en bicicleta, o beure te-, en cert moment vaig trobar el camí d'entrada, el cap del fil que anar estirant per construir la meva pròpia manera d'entendre la música clàssica. Debussy i Chopin hi varen tenir molt a veure. Després va coincidir -me sol passar amb ella- que na Joana Gomila fa servir un dels preludis de Chopin al seu nou disc, just el Preludi  núm.. 15, que sempre he pensat que si fos pop d'ara diríem que es un "pepino". Potser el dia que l'ús del terme "pepino" estigui més estès dins l'àmbit de la música clàssica menys idiotes creguts com jo pensin que és avorrida i pretensiosa. Almanco pretensiosa. 

IMMA PRIETO
Directora d'Es Baluard Museu.

CARA A CARA AMB L'ART CONTEMPORANI

No són poques les vegades que hem sentit comentaris al voltant de l'art contemporani que diuen: 'però, això és art?' o 'això també ho fa el meu fill'. Sovint em planteig perquè no ens acostam a l'art contemporani amb un mínim de coneixença, amb un mínim d'interès i, sobretot, quotidianitat. Quants cops ens hem llegit un text literari? Quants cops hem escoltat una melodia? Podem dir el mateix de l'obra d'art? Quants cops ens hem aturat davant un obra i hem deixat que el pensament deambuli amb llibertat?

Potser aquest dies són bons per acostar-nos a alguns documents audiovisuals que per un costat reforcen la nostra comprensió al voltant de l'art contemporani, ja que situen alguns moviments claus del segle XX (documents 1, 2, 3) i, per l'altre, ens acosten a algunes de les obres dels artistes més rellevants del nostre present (documents 4, 5, 6, 7, 8).

 

Així mateix, és interessant acostar-se a algunes trajectòries d'artistes claus. Figures que no ens són alienes però que sovint en desconeixem el perquè (documents 9 i 10).

Tanmateix, és absurd pensar que l'art és quelcom aïllat. L'art forma part de les societats en les quals s'ha desenvolupat i es nodreix de la filosofia, la literatura, la història o la ciència. De la mateixa manera que allò polític, social o econòmic no li és estrany, al contrari. (documents 11-20).

La pràctica artística es caracteritza per un estat de qüestionament constant, de posar en dubte i activar l'esperit crític. Activar la crítica no és més que iniciar un diàleg, oral o mental,  i estar disposat a modificar una actitud o una idea  a través de l'obra d'art, d'una conversa o de la propia realitat.

De fet, si ha quelcom que fa l'art és qüestionar la nostra contemporaneitat des de les seves múltiples facetes i complexitats. Ara és temps de reflexió, sense dubte, però també de canvis convulsos i futurs incerts.

Dins aquest nou escenari en el qual tots ens trobam, l'art és una finestra per poder entendre d'on venim, com hi hem arribat i, sobretot, com podem projectar-nos cap al futur. 

1. ¿quién le teme al arte conceptual?

2. Arte siglo XX

3. Arte y Feminismos

4. Martha Rosler

5. Marina Abramovic

6. Esther Ferrer

7. Antoni Muntadas

8. Daniel G. Andújar

9. Pablo Picasso

10. Joan Miró

11. Canal de entrevistas a artistas españoles 'Oral Memories'

12. Michel Foucault

13. Angel Gabilondo

14. María Zambrano

15. Joseph Stiglitz & Yanis Varoufakis

16. Jorge Luis Borges & Octavio Paz

17. Susan Sontag I John Berger

18. Alejandra Pizarnik

19. Chantal Akerman

20. Isaki Lacuesta (sobre Miquel Barceló)

FERRAN PEREYRA
Crític i periodista musical
Assessor del Jazz Palma Festival

CONFINAMENT AMB JAZZ

 

El saxofonista Sonny Stitt i el pianista Keith Jarrett, actuaren a Palma el set de maig i el desset
de juny del 1981, respectivament. Dos concerts, el primer en el Teatre Principal i el segon a la
Magna del Auditorium, que marcaren el punt de partida de tota una història jazzística a ciutat.


Vaig viure amb intensitat aquells anys com a crític des de la ràdio i la premsa escrita. En aquest enllaç, relat tota aquesta història, pas per pas, com foren aquells dies i con es visqueren els concerts.


Els relats i les músiques es poden sentir als enllaços d'IB3 Música, en els qual poc a poc ens ho va explicant.


#1 Sonny Stitt i Keith Jarret: del bop a l’avantguarda.

#2 L’aliança TruiXoc i el Festival de Jazz de Palma.

#3 Dels cadells de Blakey a l’experiència de Woody Shaw, Stan Getz i Lionel Hampton

#4 Ray Charles i les guitarres del Swing

#5 Carmen McRae i B.B. King estrenen la veu i el blues al Festival

BONUS TRACK

El passat dia 4 de març, el trompetista milanès Pepe Ragonese actuà al Cafè Club Es Gremi
acompanyat del teclista Pierre Bauzerand, el contrabaixista Antoni Cuenca i el bateria Toño
Marquez. Concert que podeu veure íntegrament a Youtube en aquest enllaç.

RAFEL GALLEGO
Periodista i dramaturg

Teatre a casa, teatre de contenció
De la crisi sorgeix l’oportunitat, ho sabem des dels grecs antics, els mateixos
que inventaren el drama, i en conseqüència les arts escèniques. Idò així som els ‘dramistes’ de les Illes, més ‘xulos’ i ‘xules’ que un grec (o eren els romans?). La qüestió és que l’Associació de Dramaturgues i Dramaturgs de les Illes Balears (ADIB), en col·laboració amb l’Associació d’Actrius i Actors de les Illes Balears (AAAPIB) i amb el suport del Teatre Principal de Palma, posam textos i imatges al confinament. El projecte es diu Teatre de contenció IB.

Es tracta d’escriure monòlegs d’una durada màxima de 3 minuts, pensada per a un sol intèrpret i de gènere lliure que ha de tenir com a
temàtica o rerefons àtica el que està passat en aquests moments d’incertesa, quarantena i reclusió. Hi entra la comèdia, la tragèdia, drama, la ciència-ficció, la distòpia surrealista, el sainet (el sainet?!)... Els vídeos els enregistraran les mateixes actrius i actors amb el seu telèfon mòbil i dins els límits de ca seva.
El personal del Principal editarà els vídeos i a partir de dimecres 18 de març es podran veure al canal de youtube del mateix Teatre.

Que el confinament us sigui lleu i que la força us acompanyi (això darrer ha quedat molt cinematogràfic, no?) Visca el teatre!

Manzanas, Pollos y Quimeras. Documental

 

A petició de CIMA Balears la fundació "Mujeres por África" ofereix de forma gratuita el documental  Manzanas, Pollos y Quimeras. Un film dirigit per la reconeguda cineasta Inés París, que compta amb un filmogràfia de més d'onze llargmetratges i centenars de premis de caràcter nacionals i internacionals.

El documental dona veu i posa rostre a un grup de dones africanes que han arribat a Espanya amb circunstàncies dramàtiques.

Gladiadores. Curtmetratge
 

En exclusiva el nou curtmetratge de la directora eivissenca Helher Escribano. Amb Nadia de Santiago, actriu de Las chicas del cable, com a protagonista, aquesta història ens conta el procés d'integrar el dol quan una història d'amor arriba al seu final.

Yolanda Domínguez.
Art transgressor en viu i al carrer.


Yolanda Domínguez és una artista i activista visual. El seu web ofereix un ampli ventall de possibilitats; ted talks, conferències, curtmetratges, accions i performances als carrers, etc. L'artista qüestiona la representació de la dona als mitjans de comunicació i a la publicitat d'una forma artística, crítica i creativa.
 

Sabine Weiss

Fotògrafa humanista, el seu treball està lligat a la vida en la seva quotidianitat, a les emocions i a les gents. Mescla hàbilment poesia i observació social.
 

Milicianes. Documental

Dins la memòria històrica de les Illes Balears, la història de les cinc milicianes executades pels feixistes la matinada del 5 de setembre de 1936 a Manacor roman present. Aquest documental és un periple per a recuperar els noms de les cinc milicianes i, així, la dignitat d'aquestes víctimes del franquisme.

Feminismo para torpes, Nerea Pérez

Humor per a tots i totes amb Nerea Pérez que, partint d'escenes quotidianes i des de la seva pròpia experiència, analitza de manera crítica i sarcàstica els aspectes relacionats amb el feminisme. L'humor és el punt de partida per a parlar dels clixés, del patriarcat, de les fites de la història del feminisme i dels principals temes tabús que envolten el feminisme. Videos curts que ens ajuden a comprendre una mica com funciona el món de forma entretinguda i robant a cada instant una riallada.

 

Future Shorts
Curtmetratges de tot el món.

Future shorts és un festival de curtmetratges en línia amb seu a Londres que va néixer l'any 2003. Dins el seu catàleg es poden trobar milers de curtmetratges procedents de totes les nacionalitats. Alguns d'ells són muts, altres són amb llengües diverses però amb opció de subtitulat. Hi ha de totes les temàtiques i de diversos autors i autores.
El primer curtmetratge que vaig veure l'any 2006 va ser el que adjunto a continuació:

VICTÒRIA MORELL
Directora de documentals i del programa feminista Dones a IB3 Ràdio
Delegada de CIMA Balears. Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals


 
DAVID RIU
Representant musical
Anytime Agency

Els Ramones és el primer grup internacional que vaig escoltar quan tenia tretze anys. Record anant en autocar, escoltava música amb el walkman, ja estava cansat d'escoltar sempre el mateix. Al cap d'una estona a un conegut que també venia a l'autobús (tornant de Londres a Barcelona, 24 h de viatge et dóna per conèixer  la gent) li vaig demanar si tenia alguna casset que em pogués deixar, i vet aquí que eren els Ramones. Record perfectament el disc, All The Stuff Vol 1. He escollit aquesta cançó, Poison Heart, ja que és el meu tema preferit de tota la seva discografia, inclòs al disc Mondo Bizarro. Me'l vaig comprar a Andorra, en casset, evidentment. Va ser el primer treball d'ells que em vaig comprar poc després d'haver sortit a la venda. Poc m'imaginava aleshores que uns anys després acabaria portant durant més de tretze anys la contractació i gires per tot el món del Marky Ramone, el seu bateria.

Una altra casset, aquest ja ni original. Era una casset negra. Jo coneixia els Iron Maiden de veure amics del meu germà, portant la samarreta amb el dibuix de l'Eddie. I bé, un company de classe d'1r de BUP escoltava el disc Fear of the Dark. Li vaig demanar si me'l podia deixar i em van encantar, des d'aquell dia fan absolut. Aquest vídeo està abstret del documental Flight 666, on expliquen com fan la seva gira mundial amb el seu propi avió l'Ed Force One, pilotat pel cantant Bruce Dickinson.

Aquí ja em vaig comprar el CD, va ser el Vitalogy de Pearl Jam, aleshores a en Neil Young no el seguia massa. Poc després els Pearl Jam i el Neil Young van fer un disc plegats, el Mirror Ball. També me'l vaig comprar i allà em vaig començar a interessar pels treballs del Neil Young i fins avui. Ara bé, si els Peal Jam m'han marcat, és per una experiència que em va tocar viure. L'any 2000 vaig anar al festival Roskilde de Dinamarca, a veure'ls. Feia un fred que pelava, plovia, molt de vent... però així i tot allà estava, més content que un gínjol. De cop van parar de tocar, i demanaven a la gent que fes passos enrere, ningú sabia realment què estava passant. Per les pantalles gegants es veia la cara de l'Eddie Vedder (cantant dels Pearl Jam) feta un poema, quasi plorant. Allà ja tots érem conscients que alguna cosa greu havia passat, tot d'una ambulàncies amunt i avall, i sí, lamentablement nou persones van morir aixades entre el públic en una allau humana. Evidentment tots ens vam quedar en xoc. Jo tenia el vol de tornada un dia després que s'acabés el festival, no era com ara que agafes un telèfon i en compres un. Em vaig haver de quedar la resta dels 2 dies de festival, quasi tothom va cancel·lar les actuacions, The Cure, Oasis, Pet Shop Boys... una anècdota d'aquelles que et marca tota la vida. De fet, si no m'equivoco des d'aquell accident es van començar a posar restiriccions a les primeres files dels grans esdeveniments. Dos anys després hi vaig tornar a anar a veure precisament en Neil Young... i quedar-me amb una altra sensació del Roskilde, que com un es pot imaginar no era gaire agradable. I vet aquí aquest vídeo els dos tocant plegats 'Rockin' In The Free World a Toronto, Canadà, país del Neil Young.


Amb les Ronettes vaig començar a escoltar música negra, soul, rap... Veia que sortien esmentades en quasi totes les biografies dels grups que més m'agradaven. Com fèiem molts, em vaig comprar els seus gran èxits per conèixer una miqueta millor el grup. A partir d'elles em vaig interessar per més 'Girl Groups' dels seixanta, The Supremes, The Crystals... moltes d'elles amb el punt en comú d'haver estat produïdes pel Phil Spector... millor no entrem en detalls sobre aquest personatge. Les Ronettes em van permetre conèixer la 'Motown' , 'Stax Records' tot un món musical, sobretot de la música soul. Ja més endavant una cosa et porta a l'altre i vaig acabar escoltant Run-DMC, Public Enemy i tota aquesta colla.

Depeche Mode van ser la meva introducció a ritmes més electrònics. La meva cosina sempre em parlava d'ells, fins que un dia vaig dir "... carai escolta'ls i a veure què tenen que ella es passa el dia Depeche Mode amunt Depeche Mode avall..." i fins avui. De fet tenen un pes important en la meva vida personal, ja que un bon amic promotor grec els va portar a tocar a Atenes i el seu regal pel meu casament va ser convidar-nos al concert a la meva parella i a mi i poder compartir camerinos amb ells, coneixe'ls... però bé, això ja és una altra història.

GEMMA MARCHENA
Periodista

En España hay siete millones de niños escondidos en sus casas. Algunos tienen jardín. O patio. O un balcón al que asomarse a este mundo vaciado en el que solo los adultos con salvoconducto y los perros pueden transitar. Lo hay que no tienen más que una ventana y solo pueden salir al mundo a través de las pantallas. 

 

Para los niños, y también los adultos confinados, la música, los libros y el cine son un salvoconducto para viajar a otros mundos, a otros tiempos. El hogar es un portal que lleva a otras dimensiones. 

 

La Biblioteca Virtual de Cervantes cuenta con un apartado específico para la literatura infantil y juvenil. 

Rastreando por sus pestañas, hay un hallazgo insólito: además de incontables obras y sus manuscritos, la propia Gloria Fuertes recita a viva voz sus poemas y acertijos.

Un clásico reciente de la literatura infantil es El Grúfalo, un cuento escrito por Julia Donaldson e ilustrado por Axel Scheffer. Un pequeño ratón pasea por el bosque y  se topará con una criatura mítica con colmillos terribles, unas garras afiladas y fuertes y una verruga venenosa en la punta de la nariz. 

 

Años después el cuento se convirtió en una película que le supuso el oscar a mejor cortometraje animado. Ahora está disponible en eFilm:

René Audry es el compositor de esta banda sonora, que muestra esa dualidad del universo del grúfalo. Tras la belleza del bosque se esconden amenazas para el pequeño ratón, que sabrá zafarse de esa crueldad con ingenio y sentido del humor. Una actitud válida para afrontar la vida, al fin y al cabo.

Un autor imprescindible dentro de la literatura infantil es Roald Dahl. Que sea libros para pequeños no significa ni mucho menos que sea un género menor. Dahl es autor de personajes como Willie Wonka, Matilda, las brujas comeniños o el Fantástico Señor Fox (que Wes Anderson convirtió en película). A la espera de que abran librerías y bibliotecas, en la web oficial del escritor hay juegos, rutas virtuales para deambular por su museo y actividades para descargar y jugar en casa.

Jonny Duddle es otro autor de cuentos infantiles con colosales dibujos que traspasan el formato de la página habitual, con geniales desplegables para desarrollar la historia. Tras esos dibujos, que a veces coquetean con el cómic, se esconde una segunda lectura para los adultos. Su familia de piratas, los Jolley Rogers, son un canto a la integración, una alabanza hacia lo diferente. En su página web hay gran cantidad de contenido que se puede descargar.

David Walliams es un autor británico que narra las aventuras de padres ladrones, hace un listado de los peores niños del mundo o de abuelas gánster. En su página web propone un montón de actividades y es una buena manera de seguir practicando inglés: 

Y aquí, un enlace al libro El papá bandido, donde un niño tendrá que rescatar a su padre metido en la cárcel por un robo. 

En estos tiempos de confinamiento, muchos padres se sienten culpables por colocar a sus hijos ante la televisión. Pero el teletrabajo y la horas infinitas lo convierten en un comodín. Hacemos lo que podemos y después de todo, muchos nos hemos criado viendo la tele y no ha pasado nada. O sí. Muchos aún sobrevivimos a las secuelas que nos dejó La bola de cristal. Aquí, 157 programas de la hemeroteca de RTVE, ideales para niños antisistema.

Aquí, una debilidad para adultos que también vale para los cachorros humanos. 

 

Marala tiene un directo espectacular y se empeñan en recuperar canciones antiguas. En youtube, uno de sus videos muestran cómo es el proceso de fusión espontánea con otras formaciones musicales. En un encuentro con Aupa Quartet y van ensayando una canción, ensamblando voces e instrumentos, sus diferentes estilos. El resultado de esta improvisación se aprecia a partir del minuto 3.18. La Panaderina es una canción tradicional leonesa que han conseguido llevar a su terreno y expandirla al siglo XXI.

  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • Pinterest
  • Instagram
Issu.jpg
TikTok.jpg
  • Facebook
  • Instagram
#palmacultura
#palmaculturaoberta
#quedatacasa 
#quedateencasa