DIA INTERNACIONAL DEL JAZZ

La UNESCO va declarar el 30 d'abril com a Dia Internacional del Jazz. Enguany, a la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Palma tenim molt que celebrar, ja que hem recuperat el Palma Jazz Festival 2020. Estrenam vídeo de resum del que va ser en una data tan especial.

Si vos agrada el Jazz, no deixeu de seguir les activitats que es desenvolupen avui a les xarxes:

Per celebrar-ho hem convidat al musicòleg Francesc Vicens a que ens recordi un músic mallorquí que va tenir molt a veure amb el Jazz i al músic Pere Dàvila que ens interpreta una peça des del seu confinament.

Música-de-jazz-RGB-400x600.jpg
FRANCESC VICENS
Musicòleg
MUS

BALTASAR SAMPER I LA DIDÀCTICA DEL SWING

 

Notes per a un músic mallorquí en el

Dia Internacional del Jazz

 

L’any 1935 el musicòleg i compositor Baltasar Samper (Palma, 1888 - Ciutat de Mèxic, 1966) va pronunciar dues conferències sobre jazz amb audicions a l’Ateneu Polytechnicum de Barcelona, organitzades per Discòfils, Associació Pro-Música. Es tracta d’un fet insòlit pel fet que Samper -sent un músic de formació acadèmica, del cercle d’Enric Granados- es mostrava entusiasta als seus col·legues d’unes músiques que, amb paraules del mateix Samper, portaven “l’estigma alarmant del cabaret”.

Els anys anteriors a la Guerra Civil el músic mallorquí participa de l’esperit cultural i entusiasta de la República. És l’home que, com han fet abans els seus admirats Bartók i Ravel, beu del folklore. Les seves obres simfòniques Ritual de pagesia i Suite Mallorca seran fruit d’aquesta inspiració. Samper, seguint la moda dels músics de l’època, posa la mirada a les “altres músiques”: a les tonades de feina, el cante jondo però també al jazz. En aquest últim gènere s’instruirà a partir de l’obra d’Hugues Panassié (1912-1974), prestigiós crític i historiador del jazz parisenc. D’aquí que el músic mallorquí prepari tot un seguit de lliçons molt ben documentades sobre els estils del jazz –el swing i el hot– destinades a instruir l’elit cultural barcelonina.

Samper va impartir les conferències de jazz en els cicles organitzats per dues grans institucions cíviques i culturals de la metròpoli catalana. Entre els assistents a les conferències és molt probable que hi hagués músics i compositors com ara Robert Gerhard, Josep Palau o els musicòlegs Adolfo Salazar o Higini Anglès, pel fet que tots ells participaven a les activitats d’ambdues institucions. Transcrites i editades en el llibre Música de jazz. Les conferències de l’any 1935 (Lleonard Muntaner i edició a cura d’Antoni Pizà i Francesc Vicens), les conferències sobre jazz de Samper ajuden a completar el fascinant perfil del compositor alhora que retraten la metròpoli moderna, oberta als nous batecs musicals, que era a començament de segle XX la ciutat de Barcelona.

En aquestes conferències Samper es revela com un artista d’incansable curiositat per la cultura en general i especialment per la tecnologia, la música enregistrada i les novetats artístiques i socials. Recordem que Samper va escriure música per a les pel·lícules de producció mexicana La Perla i La Barraca, alhora que s’interessà per la música enregistrada. 

Les conferències de Samper avui en dia continuen vigents. A partir dels seus textos assolim els orígens del jazz i aprenem a diferenciar conceptes com ara el hot o l’straight que equivalen a les maneres d’improvisar del que ell anomena “jazz autèntic” i  “jazz falsejat” respectivament. La qüestió del swing hi apareix detalladament explicada. Fa servir audicions i similituds des de l’analogia acadèmica. Samper compara aquesta característica essencial del jazz amb el tempo rubato (literalment, “temps robat”) de la música clàssica, un terme que designa les llicències de tempo que es pot permetre un intèrpret, i defineix el swing com “una certa evasió de la mesura rígida i metronòmica, que aporta un accent especialíssim i dona expressió més vivent a la música”. Per il·lustrar encara millor l’efecte del swing, Samper fa servir la imatge d’un tren que es posa en marxa i que agafa del crític holandès Joost Bernand van Praag (1910-1943).

Xènia Dyakonova, a la seva ressenya sobre Música de Jazz recorda que l’any 1935, mentre Samper instruïa el públic barceloní, Julio Cortázar tot just s’acabava de llicenciar a Buenos Aires, i que més endavant faria servir la paraula swing per referir-se al ritme de la seva prosa. Per definir-ho millor, parlava d’una mena de moviment pendular que la sintaxi, la puntuació i el desenvolupament del període de la frase conferien a la seva escriptura. En qualsevol cas, les explicacions de Samper continuen amb exemples i audicions concretes. El músic mallorquí ens explica la sonoritat en el jazz a partir d’audicions on podem sentir els efectes wah-wah, aquell so còmic que recorda una certa manera de parlar amb l’instrument i que es crea fent vibrar l’aire amb una mena d’embut col·locat a la campana de l’instrument; Samper continua amb l’scat, aquella tècnica vocal que va popularitzar Louis Armstrong i que permet imitar el solo d’un instrument amb la veu.

Per acabar, i rememorant la voluntat didàctica del swing del mestre Samper, una recomanació musical per al Dia Internacional del Jazz 2020: Música de Jazz (Songs from the 1935 lectures by Baltasar Samper). Clicau al botó i gaudiu!.

  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • Pinterest
  • Instagram
Issu.jpg
TikTok.jpg
  • Facebook
  • Instagram
#palmacultura
#palmaculturaoberta
#quedatacasa 
#quedateencasa