DAVID RIU
Representant musical
Anytime Agency

Els Ramones és el primer grup internacional que vaig escoltar quan tenia tretze anys. Record anant en autocar, escoltava música amb el walkman, ja estava cansat d'escoltar sempre el mateix. Al cap d'una estona a un conegut que també venia a l'autobús (tornant de Londres a Barcelona, 24 h de viatge et dóna per conèixer  la gent) li vaig demanar si tenia alguna casset que em pogués deixar, i vet aquí que eren els Ramones. Record perfectament el disc, All The Stuff Vol 1. He escollit aquesta cançó, Poison Heart, ja que és el meu tema preferit de tota la seva discografia, inclòs al disc Mondo Bizarro. Me'l vaig comprar a Andorra, en casset, evidentment. Va ser el primer treball d'ells que em vaig comprar poc després d'haver sortit a la venda. Poc m'imaginava aleshores que uns anys després acabaria portant durant més de tretze anys la contractació i gires per tot el món del Marky Ramone, el seu bateria.

Una altra casset, aquest ja ni original. Era una casset negra. Jo coneixia els Iron Maiden de veure amics del meu germà, portant la samarreta amb el dibuix de l'Eddie. I bé, un company de classe d'1r de BUP escoltava el disc Fear of the Dark. Li vaig demanar si me'l podia deixar i em van encantar, des d'aquell dia fan absolut. Aquest vídeo està abstret del documental Flight 666, on expliquen com fan la seva gira mundial amb el seu propi avió l'Ed Force One, pilotat pel cantant Bruce Dickinson.

Aquí ja em vaig comprar el CD, va ser el Vitalogy de Pearl Jam, aleshores a en Neil Young no el seguia massa. Poc després els Pearl Jam i el Neil Young van fer un disc plegats, el Mirror Ball. També me'l vaig comprar i allà em vaig començar a interessar pels treballs del Neil Young i fins avui. Ara bé, si els Peal Jam m'han marcat, és per una experiència que em va tocar viure. L'any 2000 vaig anar al festival Roskilde de Dinamarca, a veure'ls. Feia un fred que pelava, plovia, molt de vent... però així i tot allà estava, més content que un gínjol. De cop van parar de tocar, i demanaven a la gent que fes passos enrere, ningú sabia realment què estava passant. Per les pantalles gegants es veia la cara de l'Eddie Vedder (cantant dels Pearl Jam) feta un poema, quasi plorant. Allà ja tots érem conscients que alguna cosa greu havia passat, tot d'una ambulàncies amunt i avall, i sí, lamentablement nou persones van morir aixades entre el públic en una allau humana. Evidentment tots ens vam quedar en xoc. Jo tenia el vol de tornada un dia després que s'acabés el festival, no era com ara que agafes un telèfon i en compres un. Em vaig haver de quedar la resta dels 2 dies de festival, quasi tothom va cancel·lar les actuacions, The Cure, Oasis, Pet Shop Boys... una anècdota d'aquelles que et marca tota la vida. De fet, si no m'equivoco des d'aquell accident es van començar a posar restiriccions a les primeres files dels grans esdeveniments. Dos anys després hi vaig tornar a anar a veure precisament en Neil Young... i quedar-me amb una altra sensació del Roskilde, que com un es pot imaginar no era gaire agradable. I vet aquí aquest vídeo els dos tocant plegats 'Rockin' In The Free World a Toronto, Canadà, país del Neil Young.


Amb les Ronettes vaig començar a escoltar música negra, soul, rap... Veia que sortien esmentades en quasi totes les biografies dels grups que més m'agradaven. Com fèiem molts, em vaig comprar els seus gran èxits per conèixer una miqueta millor el grup. A partir d'elles em vaig interessar per més 'Girl Groups' dels seixanta, The Supremes, The Crystals... moltes d'elles amb el punt en comú d'haver estat produïdes pel Phil Spector... millor no entrem en detalls sobre aquest personatge. Les Ronettes em van permetre conèixer la 'Motown' , 'Stax Records' tot un món musical, sobretot de la música soul. Ja més endavant una cosa et porta a l'altre i vaig acabar escoltant Run-DMC, Public Enemy i tota aquesta colla.

Depeche Mode van ser la meva introducció a ritmes més electrònics. La meva cosina sempre em parlava d'ells, fins que un dia vaig dir "... carai escolta'ls i a veure què tenen que ella es passa el dia Depeche Mode amunt Depeche Mode avall..." i fins avui. De fet tenen un pes important en la meva vida personal, ja que un bon amic promotor grec els va portar a tocar a Atenes i el seu regal pel meu casament va ser convidar-nos al concert a la meva parella i a mi i poder compartir camerinos amb ells, coneixe'ls... però bé, això ja és una altra història.

  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • Pinterest
  • Instagram
Issu.jpg
TikTok.jpg
  • Facebook
  • Instagram
#palmacultura
#palmaculturaoberta
#quedatacasa 
#quedateencasa