AATOMIC LAB

Del COVID-19 a la democràcia radical a través de la cultura

«L’art consisteix a construir espais i relacions per a reconfigurar materialment i simbòlicament el territori comunitari.» (Jacques Rancière)

En aquestes setmanes o tal vegada mesos de situació distòpica, d’estat d’alarma o excepcionalitat, moltes veus reclamen altres opcions, altres camins fora d’un capitalisme comatós que crema els recursos humans i naturals, contrari als intents ciutadans d’emancipació. S’esdevé un moviment emergent que reivindica noves formes actives de relació social, de convivència, de desenvolupament comunitari, d’aprenentatge, de respecte a l’entorn. Que vol abordar reptes col·lectius tot posant la ciència, l’art i la cultura com a base per a facilitar processos de participació social compartits des de l’equitat, la inclusió sociocultural, els sabers compartits, fer amb els altres (DIWO), involucrar el del costat i promoure que les nostres comunitats siguin des d’ara mateix, agents actius de canvi.

 

La creativitat, el pensament crític i la dissidència en un sentit propositiu són essencials per a trencar equilibris establerts i tendències dominants. Els projectes artístics col·laboratius enfocats a la comunitat poden potenciar les nostres habilitats creatives essencials per a aquesta tasca. I perquè l’art sigui efectiu i transformador és necessari que sigui obert (open source) i inclusiu. Que tingui la capacitat de fer caure l’elitisme a partir del que s’ha valorat el coneixement i ser font de coneixement, i posar la intel·ligència col·lectiva al servei d’aquest canvi. Co-crear juntes els antídots, per a la millora. La (co)creació facilita els processos de desenvolupament comunitari.

 

Els projectes de base artística i cultural enforteixen, d’una banda, capacitats humanes i comunitàries, la mobilització social, reflexió i recerca (entesa com aixecar els fonaments per a un repensar ideològic i metodològic), reforçar el sentiment de pertinença a la comunitat, i, estratègicament, es pot treballar la inclusió social de persones que estan excloses o silenciades en altres espais de debat i/o participació. De l’altra banda, té la capacitat d’establir diàleg i optimitzar recursos amb altres sectors d’activitat (p. ex., el disseny de la ruta assistencial amb el col·lectiu de diabètics juntament amb l’equip sanitari de l’Hospital Osikadetza Cruces, a Baracaldo, facilitat amb la mediació d’aatomic lab)

Donosti 2016

Conexiones Improbables

El passat setembre l’experiència "visionària", Antídots per a un paradís fake, les XII Trobades d’Arquitectures Col·lectives que és una xarxa en continu creixement de persones i col·lectius interessats en processos orientats a cuidar i transformar els nostres entorns, i es va impulsar un projecte pilot per a Palma, concretament als barris de la Soledat, Nou Llevant i el Molinar.

Hi varen participar projectes de referència que treballen des de la cultura per al bé comú, de forma col·laborativa, com l’Asoc. Cultural La Kalle; Arquitectura y Resistencia; Can Batlló; Ciutat per a qui l’habita; COOPd’ERA; Colaborabora; Conexiones Improbables; Cotidiana Coop; Ergosfera; Estonoesunsolar; Guerrilla Food Sound System; IDENSITAT; L’Elèctrica; La Ingobernable; La Invisible; LeA atelier; LaFábrika detodalavida; Mapas del Kas; NADA Colectivo; Platoniq Lab; Recetas Urbanas; Straddle3; Tot inclòs; o Urbanbat, entre d’altres.

FOTOS: Arantxa Boyero

En les conclusions d’aquestes Trobades #AACC_Mallorca es va proposar un decàleg d’antídots per a enfortir els moviments socials i el sentiment comunitari: implementar processos creatius per a la transformació social; foment de l’urbanisme inclusiu i plans de desenvolupament comunal a través de l’urbanisme col·laboratiu; memòria i relacions intergeneracionals; accés assequible a l’habitatge; models de tinença alternatius; estratègies de redistribució de recursos; instruments per a la gestió ambiental; sobirania alimentària, i models de gestió comunitària, entre d’altres. Com diu Naomi Klein, en aquests moments d’incertesa "la bona notícia és que estam en una millor posició que el 2008 i 2009. Hem treballat molt en els moviments socials durant aquests anys per a crear plataformes de persones".

 

Una referència interessant és introduir-se en sistemes democràtics que donen un paper rellevant a la ciutadania, com proposa l’experta investigadora Arantxa Mendiharat [Borradores del futuro/Democracia por sorteo], amb l’elecció a l’atzar de grups representatius de ciutadans per a debatre problemes de manera vinculant. Pot ser una iniciativa a considerar en "temps de desafecció". N’hi ha exemples recents a Irlanda, on un comitè de 99 persones (33 polítics i 66 ciutadans triats per sorteig) va ajudar a dirimir i consensuar respecte de la llei de l’avortament, fins tot en relació amb un canvi de la Constitució.

Iniciatives com aquestes obren el camí d’una nova forma de participació, perquè la ciutadania vol prendre posició i implicar-se en els assumptes que afecten la seva vida personal i col·lectiva, privada i pública, en l’àmbit social, econòmic, cultural o polític. I, perquè això passi, Aatomic.Lab prefereix parlar de processos i laboratoris de participació activa des de i per a les comunitats, assumint l’Administració compromisos vinculants. Reconèixer les persones com a agents polítics, independentment de la seva classe, origen cultural, sexe i sexualitat, i tinguin o no els papers en ordre, simplement perquè formen part de la gestió quotidiana del dia a dia.

 

Ara que patim una pandèmia global i un confinament massiu (més enllà del COVID-19) no es tracta de sostenir que l’art vagi per davant, o parlar de l’artista il·luminat, sinó pensar en una dialèctica social en la qual l’art pot servir com a avançada, laboratori d’investigació, signe i tempteig de l’avenir, juntament amb la ciència, l’ètica o altres sabers.

 

Amb una recerca senzilla per Internet trobarem moltíssimes reflexions que intenten demostrar els avantatges de l’art per a estimular el pensament crític; el desenvolupament intel·lectual; la millora de la capacitat de la memòria, la concentració i l’atenció, la coordinació; la millora de les habilitats comunicatives, les sensibilitats... Malauradament, l’educació reglada fins ara ha situat en un espai i estat de subsidiaretat l’art, les humanitats en general, i són els projectes disruptius els que van obrint camí en l’art dins l’àmbit educatiu.

 

La paradoxa és per què ocupen un lloc tan marginal tant en els currículums d’educació formal com a les polítiques culturals o públiques, quan l’art, la música, la filosofia, les ciències socials i humanístiques són les que donen llum i especialment en aquests dies de confinament.

 

Per al filòsof Slavoj Žižek "potser d’aquest aïllament sorgiran nous valors i es reafirmarà la importància de la comunitat, la convivència i la intimitat. El que és indubtable és que és un temps de reflexió, un temps en el qual hi ha menys soroll i, per tant, la possibilitat de major claredat."

 

De fet, estam vivint la creació de múltiples i variades iniciatives ciutadanes de solidaritat, veïns i veïnes organitzant-se col·lectivament per a actuar davant les conseqüències que porta i portarà aquesta crisi sanitària, com Frena la curva, Redes solidarias de Bilbao, Huelga de alquiler, Hotels per la sanitat, Inca Repunta, ERTE para los políticos, Operación vecino, etc. Són iniciatives basades en la cooperació comunitària, les cures, la responsabilitat, la confiança mútua o l’exercici de drets fonamentals i llibertats públiques. En la nostra opinió, són moviments ciutadans legítims, fruit del creixement de les activitats de desenvolupament comunitari d’aquests darrers anys, que les administracions públiques han de facilitar. Els poders públics han de salvaguardar el seu desenvolupament, protegir el seu exercici i fins i tot posar-hi recursos.

 

"No podem fer concessions en drets civils, polítics o socials. Després del coronavirus hi haurà més desigualtat, més pobresa i més tensió social, i caldrà solucionar-ho, però la solució no pot passar per sacrificar més drets en nom d’una utopia molt perillosa com és la de la seguretat total." (Alba Rico). I és que no està justificada la nostra geolocalització per a conèixer la nostra mobilitat, o mantenir vigent una llei mordassa.

 

Treballar per al bé comú ens resitua en un marc humanista, en el qual guanyen nova legitimitat temes que el model neoliberal ha deixat de banda com la transparència, l’equitat, l’accés universal o la diversitat. És una alternativa a l’economia de mercat que integra l’econòmic i l’ètic, l’individual i la cosa col·lectiva. Un model que es recolza en comunitats estructurades sobre la confiança. Plantejar qüestions socials, econòmiques, polítiques i ecològiques des de la creativitat, i avançar en el coneixement de les potencialitats emancipadores dels processos creatius, mitjançant unes pràctiques artístiques en les quals el factor determinant és la veu de la gent del barri.

FOTOS: Miquel Julià

En aquest sentit, l’artivisme pot abraçar la intenció política. O, si es prefereix, l’artivisme explora com l’acció política pot esdevenir creativa, poètica o sensorial, i pot sensibilitzar la ciutadania perquè estigui atenta i fins i tot fiscalitzar les actuacions polítiques que al nostre país ens asfixien per una successió de simulacres (en el sentit de Baudrillard) previs a esdeveniments que mai no arriben a produir-se (p. ex. quehacenlosdiputados.net).

 

“No només cal, doncs, un pla de xoc social per a pal·liar els danys d’aquesta crisi, sinó un treball crític que ens ajudi a percebre col·lectivament com hem arribat fins aquí i com en volem sortir” (Marina Garcés)

 

De fet, la ciutadania ja està reaccionant amb propostes de transformació. Especialment cobren interès qüestions com: procomú vs. privatització, cultura pública vs. indústries culturals, inclusions vs. exclusions, feminismes i diversitats, interculturalitat, co-creació, laboratoris ciutadans, afectes i cures, estratègies mediambientals, autocogestió, economia de la Cultura alternativa, entre d’altres. Què esperam, doncs, per a aprendre’n. Les persones van sempre per davant de l’esdevenir institucional.

FOTOS: Claudia Bonnin

Entenem la Cultura com un catalitzador de la força creativa i transformadora de la ciutadania, que ha d’incardinar la recuperació després de la coronacrisi. En conseqüència, les mesures de xoc envers la Cultura no poden insistir en fórmules clàssiques de precarització dels creadors, i continuar amb una administració pública dura, burocràtica, poc sensible i no facilitadora. Si no es concreten les condicions reals (pressuposts assignats, condicions, terminis, pagaments...) el suport específic als creadors pot esdevenir un simulacre.

 

A diferència de les nostres administracions públiques, Alemanya ha injectat un paquet d’ajudes de 50 bilions d’euros dirigit a artistes i petites empreses culturals per a cobrir necessitats bàsiques i subsidis. El seu ministre de Cultura ha declarat: "El coratge creatiu de les persones creatives pot ajudar a superar la crisi. Hauríem d’aprofitar totes les oportunitats per a crear coses bones per al futur. Per això s’aplica el següent: els artistes no sols són indispensables, sinó també vitals, especialment ara."

 

Aquest pot ser un punt d’inflexió per a incorporar millores a llarg termini i estructurals. És una oportunitat de capgirar la situació i posar en valor la feina dels creadors, ja que l’escena cultural és especialment sensible a la situació que estam vivint i es consolida rematadament com a precària i hostil.

 

“És la precarietat, estúpid!” La precarietat travessa les nostres pràctiques, les nostres vides en general. "Si alguna cosa som, som precàries", les filles pròdigues de la classe obrera. Ni tan sols podem considerar-nos el “precariat”. Massa atomitzades i desarticulades encara per a pretendre una lluita o una negociació col·lectiva. Però, cada dia més, som part d’una multitud que crema en el combat de la vida; una Godzilla ciutadana que manté una lluita aferrissada a les fronteres de la subjectivitat i en les esquerdes de la vida quotidiana. Així que... JA BASTA D’HÒSTIES!!. (Laboratori d’innovació ciutadana Colaborabora en la seva aportació a la gira #Frau_jove a Matadero)

 

 

Nota: per a més informació us recomanam consultar el nou número de Transversal Texts que ha produït, recopilat i traduït texts (en/al castellà, italià, alemany i anglès) sobre el coronavirus.

  Aatomic_Lab, Palma, 8 d’abril de 2020

FOTO: AATOMIC LAB

  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • Pinterest
  • Instagram
Issu.jpg
TikTok.jpg
  • Facebook
  • Instagram
#palmacultura
#palmaculturaoberta
#quedatacasa 
#quedateencasa